Històries

Ni “edredoning” ni “petting”… El més important de tot: el “respecting”

  • Afecte, comunicació i sexe. Tres en un.

  • Diguem “Ja n’hi ha prou” La igualtat és una cosa de tots i totes.

L’afectivitat és bàsica en l’ésser humà. Totes les persones necessitem estimar i ser estimades. És per això que, ja des del ventre de les nostres mares, es va formant el que serà la nostra sexualitat, que no és el mateix que el nostre sexe. La sexualitat està íntimament relacionada amb el plaer, la comunicació i l’intercanvi afectiu. És el que, segons l’Organització Mundial de la Salut, “ens motiva a buscar afecte, plaer, tendresa i intimitat”.

Quan arribem a aquesta (temuda per molts i moltes) etapa que anomenem adolescència la sexualitat sol ser una cosa que ens desborda, ja que aquesta recerca de plaer, comunicació i intercanvi afectiu es veu augmentada, convertint-se en alguns casos fins i tot en l’objectiu principal de les nostres sortides de cap de setmana.

Però no hem d’oblidar que, malgrat que tenim al voltant una sobrecàrrega d’informació (sobre mètodes anticonceptius, pràctiques sexuals noves, tècniques per lligar i una infinitat d’estratègies per aconseguir assolir el nostre objectiu sexual), encara estem molt lluny d’aconseguir unes relacions sexuals plenes, satisfactòries i igualitàries per a nois i noies. Qui té la culpa que això sigui així? En bona part, els mitjans de comunicació, un dels nostres més influents agents socialitzadors, que tant mal fan a la igualtat de gènere.

Començant amb les pel·lícules de Disney, amb les quals tots i totes hem crescut, especialment les noies, passant per les sèries juvenils i acabant amb els serials sud-americans que s’empassen les nostres àvies, i sense oblidar-nos dels anuncis de cosmètics, productes de neteja, cotxes, etc., tots ells fervents defensors del model patriarcal, en el qual les dones s’han de mostrar sempre boniques, servicials, netes i, per què no dir-ho, asexuals. Ells, en canvi, s’han de mostrar davant del món com a éssers forts, valents, una miqueta porcs i, sens dubte, sempre disposats per al sexe, a tota hora i amb qui sigui…

En definitiva, ens venen un model afectiu i sexual que es troba molt lluny del que hagués de ser una sexualitat íntegra, saludable i feliç. És per això que ha arribat el moment de dir, ja n’hi ha prou!! Ja n’hi ha prou de tantes escombraries sexistes a la televisió, a les revistes, a les xarxes socials, etc… Ja n’hi ha prou d’estereotips, de noies que han de ser una mica liberals però no massa per no ser vistes com a fàcils… Ja n’hi ha prou de nois forçuts que no poden mostrar els seus sentiments o dir no a una relació sexual per por que se’ls digui que són poc mascles… Com diria una cantant pop dels anys noranta: “Ja n’hi ha prou de tanta ximpleria, avui aniré al gra, et fotré mà…” Perquè sí,  perquè em ve de gust, perquè vull i perquè jo ho valc, i no perquè ho digui la Cosmopolitan.