L’altre pla de drogues

Interessant article sobre la tasca dels companys d'ENERGY CONTROL.

FOTO: El Periódico

Notícia original: EL PERIÓDICO

El 1993 va passar una cosa inusual al Centre d’Assistència Sanitària (CAS) de Sants: van començar a anar-hi joves amb problemes de consum d’èxtasi. La ruta del bakalao estava en la seva màxima esplendor i aquell centre que fins llavors rebia principalment adults amb problemes d’alcoholisme o addicció a l’heroïna es va veure desbordat per un inesperat perfil: el del consumidor de pastilles. La majoria d’aquells joves van ser atesos per Josep Rovira, un jove treballador social que tot i que no era assidu a les discoteques de música electrònica, havia anat a raves clandestines al Montseny i coneixia bé el món de la música electrònica i les drogues recreatives.

En aquella època, el protocol per tractar alcohòlics i heroïnòmans era la visita al centre de salut, el seguiment psicològic i l’abstinència. Per Rovira, tractar aquells joves pastillers de la mateixa manera era una salvatjada. «L’abstinència no és una solució. La majoria de població prova les drogues durant una època, ho deixa després i segueix la seva vida. Es consumeix perquè estàs en una edat d’experimentació propensa al consum, perquè les substàncies estan més a prop, la decisió de prendre-les es fa en calent. Però pensar que qui pren una pastilla ja està condemnat de per vida és absurd», denuncia.

Durant tot aquell any va anar augmentant al CAS de Sants aquell perfil de pacient jove, immers en un procés de maduració postadolescent que l’animava a provar les drogues gairebé sense tenir-ne informació. Aquella era la clau. «Calia una aproximació més educativa», explica. El 1996, Rovira ja dirigia al CAS un protocol alternatiu d’atenció enfocat a l’acompanyament i a la pedagogia a través de llargues converses

CLUB FELLINI, 1997

«La majoria de gent comença amb mitja pastilla. És una posició cauta: els en ofereixen una i només n’accepten mitja. ¿Com s’explica que al cap de tres anys n’estiguin prenent deu? La gent arribava a les drogues amb por, però després la desterrava». Faltava una orientació útil, un altre model preventiu. I per prevenir, s’havia d’informar a les mateixes discoteques, així que una nit del mes de desembre del 1997, Rovira i diversos pacients reconvertits en educadors es van presentar al Club Fellini de la Rambla a repartir uns còmics sobre com dosificar el consum d’èxtasi.

El pla era molt trencador, però tenia motius. «Les polítiques de drogues i els models de prevenció estan enfocats a la gent que no en consumeix i que pot sentir-se amenaçada per aquella por. Això, des d’una perspectiva de salut pública, ens semblava una animalada. Als primers a qui cal atendre és als que estan en risc, no als que no ho estan i no ho estaran mai», reflexiona Rovira. Tan trencadora era la primera campanya d’Energy Control, que el 1998 el Pla Nacional Sobre Drogues els va retirar la subvenció que els havia concedit un any abans.

ANÀLISI DE SUBSTÀNCIES

Un factor que va ajudar a expandir la tasca d’Energy Control va ser la seva entrada al festival Sónar. «El festival va afrontar l’existència de les drogues i se’n va fer responsable introduint un punt d’informació. Sempre ha col·laborat per donar respostes preventives», assegura Rovira. El FIB, el Rototom, Monegros i molts altres van seguir el seu exemple. A l’extrem oposat hi trobaríem Primavera Sound. «Van començar a col·laborar i es van retirar», revela Rovira.

Des del 2006, Calzada és la coordinadora d’Energy Control en substitució de Rovira. Segons la seva opinió, un festival que refusa aquest servei assumeix certs riscos. «Moltes vegades els arriba gent a urgències i no saben què han consumit ni com reaccionar si els diuen que han pres tal pastilla. Nosaltres els informem de les alertes detectades», explica. Tot i així, les estratègies comunicatives s’adapten a cada context. «Igual que un missatge com ‘Fes-te un rul·lo’ no és viable a la televisió, un lema com ‘No a les drogues’ no funciona en un festival. Els missatges dirigits a la gent que no en consumeix no són útils per a la gent que en consumeix», resumeix Calzada.

Avui Energy Control ja té tecnologia per detectar el nivell de concentració de substàncies i advertir del risc que assumeix el consumidor al prendre aquella pastilla amb el doble de MDMA que suposava. Però el mercat també ha evolucionat amb l’arribada de noves substàncies psicoactives. «Fa dos anys es van detectar cent substàncies noves en un any», recorda Rovira. «Són substàncies no testades en rates ni en humans que van del laboratori al carrer», adverteix Calzada. Per un altre costat, la venda a la deep web ha reduït alguns riscos, ja que el públic qualifica el venedor com a Amazon o eBay. El mercat s’ha sofisticat per bé i per mal.