Notícies

Les festes majors es blinden contra el masclisme

Els ajuntaments instal·len 'punts lila' per prevenir i aturar agressions sexuals en festes majors

FOTO: El Periódico - Ángel García

FOTO: El Periódico – Ángel García

Notícia original: EL PERIÓDICO

A tot arreu han decidit instal·lar almenys un punt violeta, un espai que serveixi per reconèixer una agressió masclista i sexual, però també prevenir que no passin, expulsar homes al mínim tocament no consentit i atendre les víctimes si n’hi ha.  Molts compten amb un protocol ja existent, d’altres apliquen el que ha desenvolupat la Conselleria d’Interior aquest any.

Les agressions sexuals a Catalunya han augmentat un 7,6% durant el primer semestre de l’any, i els abusos sexuals han despuntat fins al 20% respecte al primer semestre del 2018. De fet, els espais de lleure on es barreja música i alcohol a l’aire lliure són considerats “de risc” segons els experts.

Barcelona, xarxes a cada districte

Una de les primeres festes més grans que va desenvolupar un punt d’atenció a la víctima i un protocol contra les agressions masclistes va ser idea de grups feministes del barri del Poble Sec el 2014. A partir d’allà, la idea es va estendre a tots els districtes amb protocols i formació a totes les persones que formen part de les comissions de festes.

Un refugi lila

Un grup de noies de 16 anys s’acosten al punt violeta i expliquen que hi ha un grup de 15 nois que s’han situat en un carrer. “Diuen a totes les noies que volem passar per allà que els hem de fer un petó”. “He conegut un noi aquesta nit, ens hem començat a fer petons i ell ha intentat introduir els seus dits a la meva vagina”. Ella li va dir que parés, es va resistir i ell va optar per mossegar-la al coll. “Sort que vaig cridar, i uns amics em van venir a ajudar”. Són només dos casos que recull la memòria del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) després de la seva experiència en 54 punts lila de 13 localitats en els últims tres anys.

De setembre del 2019 a maig del 2018, a través dels punts lila, el CJAS va registrar 178 agressions a dones. Una de cada quatre són acorralaments, persecucions o invasió de l’espai personal. El 23% corresponen a tocaments sense consentiment. En una de cada cinc les dones es van sentir humiliades amb insults o comentaris. Deu van ser agressions físiques, i dues dones van ser violades.

“No ens arriba tot el que ens hauria d’arribar”, assegura Raquel Gómez, psicòloga i coordinadora del projecte Fes-te la nit, del CJAS. “Pensem en l’agressor sexuals com un home desconegut que ve i ens agredeix. Sí que passa, però no sempre és així”, afegeix. I és que, segons Gómez en molts casos els agressors són amics, parelles o exparelles. “Encara falta molta feina per identificar i deixar de normalitzar certs comportaments que són agressions sexuals”. Per exemple, no poder decidir el mètode anticonceptiu, o haver de realitzar pràctiques sexuals que a una no li venen de gust.