Notícies

Realitats i mites sobre l’addicció al mòbil

La tecnologia fa aflorar una infinitat de nous síndromes.

ADDICCIONS MOVIL

Notícia original: LA VANGUARDIA.

Nomofòbia, diògenes digital, trucada imaginària, síndrome del doble check, cibercòndria, cibermareig, whatsappitis… La febre per batejar estats d’ànim, conductes o, en els casos més greus, trastorns propiciats per les noves tecnologies o moderns canals de comunicació sembla no tenir sostre.

Per als experts, és un error parlar de malal­ties quan un es refereix a aquestes noves conductes propiciades per les noves tecnologies. “Detectem problemes que ja existien molts abans, però que avui es poden aguditzar amb l’ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació”, recalca José María Martínez-Selva, catedràtic del Psicobiologia de la Universitat de Múrcia. “El terme trastorn potser seria més adequat que malalties”, coincideix el psiquiatre Facund Fora. I llança un missatge tranquil·litzador: “No ens hauríem d’arribar a preocupar, perquè no hi haurà una epidèmia de problemes, però això no treu que hàgim de tenir molt present que la forma en què ens relacionem amb les noves tecnologies és un tema a què cal parar cada dia més atenció”.

Els trastorns severs poques vegades arribaran, per tant, per l’impuls de mirar constantment el telèfon encara que no s’esperi cap trucada ni missatge im­portant, ni per l’ansietat momentània que pot provocar ­agafar l’aparell quan surt de casa. “Els trastorns severs es constaten quan parlem de tecno­addiccions, que van en dos sentits. Un és l’addicció a videojocs en adolescents i adults joves, que sí que és una realitat nova. I l’altre és el transvasament a la xarxa d’addiccions de tota la ­vida, les ­anomenades addiccions sense substàncies: els jocs d’apostes, el ­sexe o compres compulsives. ­Internet les fomenta perquè ­disminueix les barreres i facilita aquests comportaments en no existir per exemple límits de temps o distàncies per recórrer per aconseguir alguna cosa”, alerta José María Martínez-Selva.