pelldegallina-952x450

Aquesta història que explicaré…

Aquesta història que explicaré ara, és una història que ens va passar al meu amic Oriol i a mi. Ell i jo érem amics de parvulari, érem veïns; i l’Oriol era el meu millor amic i jo per a ell.

Quan varem anar a primer curs de l’ E.S.O., el primer dia de curs una banda de nois més grans que nosaltres, que vestien de forma estranya, em van rodejar per treure’m l’esmorzar, però el meu amic Oriol es va posar pel mig insultant-los i pegant a un dels més grans. El van agafar a ell i a mi a la sortida del col·legi, i ens van portar a un carrer sense sortida on la llum no tocava al fons. Ens van deixar anar. Entre la foscor se sentien veus i rialles, i de sobte, totes callen i se sent una veu encara més greu que les altres i em diu, prova aquest porro que he fet jo. Jo vaig dir, que no, però l’Oriol amb la curiositat que tenia per provar-lo va acceptar sense pensar-ho.

Deu minuts més tard, a mi em van deixar anar però l’Oriol es va quedar allà rient sense parar. A mi, en veure’l em va agafar una esgarrifança. El dia següent a l’escola el vaig veure pàl·lid amb els ulls vermells, i no em parlava a l’hora del pati.

L’endemà, ell no va aparèixer pel col·legi, pensava que li havia passat alguna cosa però no era això, estava amb aquella gent tan estranya.
Els dies passaven i ell, apareixia pocs cops per l’escola, no em parlava, i en les notes va passar de ser d’un dels millors, a ser dels pitjors. Havia canviat els seus gustos, vestia diferent, i sempre anava amb la gent gran.

L’Oriol al final del curs s’havia enganxat tant a la droga que a la motxilla sempre portava cinc porros fets per matar la gana. Finalment es va oblidar de mi i no varem tornar a veure’ns ni a parlar entre nosaltres.