Amistat-952x450

El carrer estret del costat de casa…

El carrer estret del costat de casa, sempre s’omple de grups de nois i noies de quinze a vint anys aproximadament. Des de que era petita sempre els miro. Una nit, d’aquelles que tu i el teu grup d’amics no teniu res a fer, varem decidir anar al carreró, vaig treure el cap per veure si hi havia algú, el meu grup d’amics i jo formàvem sis, quatre nois i dues noies.

Només entrar, se’ns van acostar dos nois molt alts i ens van dir que què portàvem. Nosaltres només dúiem tabac, i ens van mirar una mica malament. Cada pas que fèiem un membre com a mínim de cada grup, s’aixecava i ens mirava o ens deia alguna cosa. Teníem por. Ens varem seure en un banc, com feien la resta de grups, en aquell carrer érem aproximadament set grups, en els quals tos fumaven, no sé exactament el què, i bevien. De sobte cinc nois van venir amb porros i es van seure amb nosaltres, i ens van començar a oferir cànnabis i altres substàncies per a mi semi desconegudes.

No paràvem de repetir que ho provéssim, per desgràcia alguns del meu grup van caure i ho van provar, jo encara tenia més por de veure que tots fumaven i bevien menys jo. Vaig dir que volia marxar, però em deien que no.

De sobte la meva amiga va dir que es trobava molt malament, la vaig acompanyar a casa, i la seva mare ens va començar a fer preguntes. La seva filla estava borratxa i havia provat les drogues. Aquesta va ser la conclusió. Des d’aquell dia, cada nit miro pel balcó, i veig que tots els grups es reuneixen, i quan hi ha algun grup de nois nou, els hi fan el mateix que a nosaltres, la pena és que algun d’aquests nous grups el dia següent torna.