IVE-música-952x450
Ivet Torra

El xumba-xumba de la música…

El xumba-xumba de la música m’eixordava les orelles i em feia tenir la sensació que els timpans m’esclatarien en qualsevol moment. Era a la discoteca. Hi havia anat amb dues amigues, que encara eren a la pista, ballaven com unes boges. Jo havia estat movent l’esquelet durant hores, però en aquell moment ja estava cansada de tant soroll. Em vaig aixecar de la cadira on havia estat contemplant la pista i em vaig dirigir al lavabo. Era un gran alleujament sentir la música esmorteïda i vaig quedar-me durant uns minuts. Estava cansada i volia marxar, així que vaig decidir anar a dir-ho a les meves amigues. Vaig sortir a trobar-les i el xumba-xumba va tornar amb tota la seva intensitat, com un allau embogit de llum i soroll.

Quan els ho vaig comentar, van posar cara de desil·lusió i em van suplicar cinc minuts més, els quals se’m feien eterns. Finalment varem sortir, tres nois les acompanyaven. Varem seure a un banc. Un d’ells va treure un porro i va oferir-ne a tots. Els altres dos nois en van agafar, i la Maria, una de les meves amigues, també. L’altre, la Carla, s’ho va pensar, crec que mai ho havia provat, però finalment, també va acceptar.

Vaig mirar l’escena en silenci, i em va semblar bastant trista. No vaig dir res, al cap i a la fi, era la seva vida. Quan el noi es va adonar que jo encara no en tenia, me’n va oferir un. Vaig mirar la seva mà allargant-m’ho, però vaig aixecar la vista i el vaig mirar als ulls, que els tenia mig desenfocats. Vaig dir simplement: No, gràcies. Aquest tema el tenia molt clar, no pensava provar les drogues. El noi em va mirar amb una cara entre la sorpresa i la burla, que em va fer posar els nervis a flor de pell. Li va comentar alguna cosa al seu amic, i els dos van riure amb ganes. Les meves amigues que, pel que semblava, també ho havien sentit, van riure per sota el nas. El noi va tornar a insistir-me, però jo li vaig donar la mateixa resposta. Llavors, tots van esclafar a riure. Allò va ser la gota que va fer caure el got. Estava cansada i un fort mal de cap em perforava el cervell, així que no estava d’humor per aguantar les seves gracietes i bestieses. Vaig agafar la meva bossa bruscament, donant-li un cop sense voler, encara que no li va estar malament, a la Maria, i vaig anar-me’n a grans gambades. No m’importava si havia de caminar dues hores per arribar a casa. Era lliure de triar el camí que volia i, per tant, era lliure de dir NO a les drogues.