havia-de-ser-952x450

Havia de ser aquell dia…

Havia de ser aquell dia. Des que m’havia aixecat, sabia que aquell dia em podria guanyar a l’Albert fos com fos. Quan vaig arribar aquell dia a l’Institut, la Paula i la Laura m’estaven esperant.

Que estàs nerviosa? –No vaig contestar. És clar que ho estava, qui havia de dir que no! A l’hora del pati, la colla em mirava. Tothom ho sabia, per més que jo ho havia intentat tapar. Vaig cridar a l’Albert, i em vaig quedar parada quan vaig veure que duia un porro a la mà.

– Que en vols? – Doncs, no gràcies. Merda! Havia ficat la pota fins al fons. En què estava pensant quan li vaig dir que no? De cop, va arribar la Carlota. Era la típica “quilla” de l’Institut que anava robant i “fent campana” quan li donava la gana. Quan vaig veure que li donava la mà a l’Albert, vaig sentir unes ganes de donar-li una bufetada, i el que és pitjor, quan es van morrejar, d’arrancar-li el cap. Vaig sortir plorant, però ja sabia el que havia de fer. A partir de llavors, vaig començar a fumar. Fumava porros amb tots a l’hora del pati. Notava que a E.F. rendia menys, i que em distreia sovint a classe, però era l’única manera d’agradar-li.

Després d’unes setmanes, vaig començar a desmaiar-me a classe. Les meves amigues em deien que ho deixés, però jo sabia que ja no era per l’Albert. M’havia enganxat, i no sabia com deixar-ho. Després de molt pensar en el tema, vaig decidir explicar-ho als meus pares. Quan ma mare va acabar de plorar i el meu pare de cridar com un condemnat, van decidir de portar-me a algun lloc on em poguessin desenganxar. Vaig entrar en una clínica, i després de dos anys, em vaig desenganxar completament. Us explico aquesta història perquè mai cometeu bogeries com la que vaig cometre jo. No us deixeu influenciar per gent de la que no es pugui esperar res de bo, i feu cas de les amigues i amics, que sempre voldran el millor per a vosaltres.