cupido-952x450

Hi era tota la colla…

Hi era tota la colla. Aquella habitació havia esdevingut el nostre santuari, on ens refugiàvem de l’exterior, del món en que ens havia tocat viure. Ja era tot fosc, la llum tènue d’una farola que semblava projectar la seva claror cap a nosaltres era l’únic que ens permetia veure dos pams més enllà d’on érem. No sabia com hi havia arribat, com havia caigut en aquella situació tan estranya que temps enrere havia pensat aliena a mi i a tot el que m’envoltava.

Abans que tot es capgirés, si m’haguessin parlat del consum de drogues hagués pogut afirmar que no hi tenia cap relació, però això era abans, abans que et trobés.

Recordo aquell dia perfectament. Vaig anar a aquella discoteca amb unes amigues i ens hi vàrem quedar unes quantes hores fins que, cansades, vam sortir del local

Al sortir d’aquell establiment un noi se’ns va acostar i ens va convidar a seure amb un grup de gent bastant reduït. Va ser aleshores que et vaig veure per primera vegada; assegut entre aquella gent desconeguda, et vaig trobar. Tan de bo mai hagués succeït, tan de bo la meva mirada hagués passat de llarg i no t’hagués descobert.

Així va ser com va començar tot. I la continuació, ja la sabem. Em vaig fer amb la teva colla i ho vaig deixar tot enrere, només per estar amb tu. Però encara que segui al teu costat i comparteixi amb tu drogues o cànnabis, mai podré ser a prop teu. No me’n vaig adonar quan era l’hora i ara ja és massa tard. Cada dia m’endinso més en aquest món, un món fictici que vaig crear per cercar-te, un món fictici que m’impedeix i m’impedirà topar amb tu.