emocions952x450

Ja feia una setmana que esperava…

Ja feia una setmana que esperava per anar al poble i estava molt il·lusionada, a la fi havia arribat! Vaig saludar a tots els meus amics i vaig anar a desfer la maleta, després de sopar vaig anar a la plaça on cada nit a dos quarts de dotze ens trobàvem els amics! Vaig estar esperant a fora a la plaça asseguda i van venir la Sara que tenia un onze anys, i la Marta que tenia la meva edat; catorze.

Ens varem estar esperant mitja hora i al final vaig preguntar on estaven els altres. Ells em van dir que ja no sortien a la plaça per les nits sinó que anaven a parlar de les seves coses al darrera de la pista de tenis que estava apartada del poble. Jo els hi vaig dir que havíem anar a buscar-los per estar tots junts.

Elles no estaven convençudes però varem anar-hi. Quan varem arribar estaven tots fumant porros i bevent d’una ampolla de la que no sabíem ben bé que hi havia dins. Ens van dir que marxéssim ja que un dels qui estava fumant porros era el germà de la Sara. Varem marxar i ens sentírem molt marginades. El dia següent els hi vaig dir a la Sara i a la Marta que no sortia per la nit per que m’havien castigat, però jo vaig sortir abans sense que em veiessin i vaig anar amb la resta de gent a la pista de tennis, i ells van acceptar i em van fer fumar porros. Vaig començar a fumar i a beure, estava totalment integrada al grup. Quan m’estava fumant el tercer porro van aparèixer les meves dues amigues i es van enfadar molt al veure que jo estava allà.

Em vaig aixecar d’un atac de ràbia, no sé perquè vaig reaccionar com vaig reaccionar, però els hi vaig dir que no volia tenir unes amigues com elles, que eren unes marginades i unes avorrides i no sabien divertir-se. Elles van marxar plorant i jo vaig continuar divertint-me.

Ara ja han passat sis mesos i encara no em dirigeixen la paraula. Em sento fatal per haver perdut a dues amigues com elles, els amics dels porros no volen saber res de mi perquè no tinc droga ni res. I el que més em sap greu d’aquesta història és haver deixat que una droga parlés per mi.