oblit-952x450

M’aixeco i em trobo…

M’aixeco i em trobo envoltat d’un fons gris, que no em deixa veure més enllà i em tapa les parets, les quals ja no recordo el seu color, em recordo de la festa d’ahir a la nit en falsos i de la meva experiència amb nous productes, però avui em poso una meta: “deixar de fumar”, almenys, cànnabis, encara que em tingui que esforçar per aconseguir-ho.

Surto de casa i me’n vaig a l’institut, on tinc un grup d’amics que m’he format gràcies a la nostra relació amb el cànnabis. Els hi comento la meva finalitat i comencen a riure entre dents, insinuant-me que no podré.

Passo el que em queda del dia, a classe estudiant i fent deures, quan de sobte, em pregunta alguna cosa el professor i no sé per què, a la meva ment hi ha com una espècie de barrera que no em deixa pensar i contestar la pregunta deixant caure un greu i sec “no ho sé”, mentre que al finalitzar la frase començo a tossir sense haver-m’ho proposat i no paro fins al cap de cinc minuts quan el professor em deixa anar-me’n a refrescar la meva seca boca.

I encara que aquests símptomes em succeeixen diàriament penso que pot anar a pitjor i que algun dia, quan em desperti, em trobi en la camilla d’un hospital on em diagnostiquen un càncer de pulmó.

Quan s’acaben les classes m’apropo al meu grup” d’amics” mentre l’olor de la fulla cremada es més intensa, intento resistir-me però els meus companys guanyen l’aposta, i em veig fumant i divertint-me encara sabent que m’estic perjudicant i matant a poc a poc.

M’acomiado dels meus companys i arribo a casa, quan tanco la porta em dono compte del que he tornat a fer i em penedeixo i sobre reflexionar sobre el tema, ja que m´ho impedeixo, vaig a la meva habitació, caic al llit amb la que seria la “felicitat” de saber que demà no m’enrecordaré de res.